Les cendres del cavaller

Autoretrat literari

Banksy

Banksy és el pseudònim d'un prolífic artista del street art britànic. Va néixer en Bristol, en 1975. Encara que les dades sobre la seva identitat són incerts i es desconeixen detalls de la seva biografia, segons un estudi de la universitat Queen Mary de Londres Robin Gunningham seria l'artista darrere del pseudònim de Banksy.

Va començar la seva obra als carrers de Bristol, la seva ciutat natal, entre 1992 i 1994. L'any 2000 va organitzar una exposició a Londres i després d'això ha plasmat les seves pintades en ciutats de tot el món.

Banksy utilitza el seu art urbà pels carrers per promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció política darrere del seu anomenat «dany criminal» pot estar influïda pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d'anuncis publicitaris per canviar el missatge).

Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com a Puma i MTV. 

La pell del meu barri

Mètode Stanislavski

Per a aquesta presentació he escollit a Scarlett Johansson, una actriu nord-americana, perquè és una de les meves actrius favorita. Scarlett és coneguda per pel·lícules com "Lost In Translation" la qual va guanyar 18 premis, un d'ells va ser un BAFTA a millor actriu que el guanyà  Scarlett en 2004. També és coneguda per "Los Vengadores", "Ghost World", "Lucy" i moltes més. 


Aquesta actriu m'agrada perquè la veig molt natural en les seves pel·lícules, com que està ficada en el personatge i fins i tot en algunes sembla que ho visqui ella mateixa, com per exemple en "Don Jon" quan fa de boja "choni" que es passa la vida plorant i enfadada. O també en "Lucy"(la meva pel·lícula favorita d'ella), al principi de la pel·lícula se li veu una actitud innocent i conforme transcorre la història va agafant caràcter i força. 
Una de les pel·lícules que m'agrada molt la seva interpretació sense ni tan sols sortir ella físicament, va ser "Her", on li posa la veu a un sistema operatiu informàtic.

"La Llibertat guiant al poble" Delacroix

El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominades «les Tres jornades glorioses»). És una de les revolucions burgeses, i més concretament la que va posar fi al terror blanc després dels setze anys de restaurada la monarquia borbònica, encarnada en l'ultraconservador Carlos X, que va ser expulsat del tron i substituït per Luis Felipe d'Orleans, l'anomenat Rei burgès, amb el que es va consumar l'accés al poder de la burgesia liberal, encara que no es va instaurar la república. Delacroix va estar del costat dels revolucionaris, és més, ell mateix s'ha representat en el quadre com l'home que porta el barret de copa negre i que es troba entre els combatents i en primera fila.

La revolta es va iniciar el 27 de juliol com a protesta contra una sèrie d'ordenances que restringien llibertats ciutadanes. En aquesta nit joves republicans es van posar al capdavant de la insurrecció i ja de dia es van elevar barricades (de fet al quadre se li coneix també com La Barricada). El dia 29 els revolucionaris eren amos de la ciutat. La revolta va depassar les fronteres de França i va donar lloc a aixecaments similars, de lluita contra els monarques reaccionaris o d'alliberament nacional (com els belgues revoltats contra els holandesos), a diversos països europeus.

Què és la Revolució Francesa de 1789?

Tot va començar durant el regnat de Luis XVI en la França de finals de XVIII. Tant el rei com la noblesa vivien a força de luxes i amb una gran quantitat de deutes. El país estava pobre i els ciutadans farts de la noblesa i les despeses que aquesta feia.

Cansats de tot el que estava succeint i d'estar en la ruïna, el Tercer Estat va convocar els Estats Generals en 1789 per protestar i intentar canviar la situació, però en tenir major privilegi el primer i segon estat (noblesa i cler), sempre es prenien les mesures que aquests imposaven.

Llavors, el Tercer Estat va assaltar la Bastilla i això va servir per equilibrar la balança.

La Revolució va acabar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte.

Obra "Tres en barca"

Esta obra va estar GENIAL. Vaig riure moltíssim, la seua crítica estava molt bé i els actors ho van fer de cine. No tenien molt decorat que diguem, però era prou. Recomane a tot el món que la veja, per les rialles i pel missatge.

L'obra anava sobre tres amics que decidixen anar-se'n de viatge a l'Albufera de València, passant per tots els pobles d'al voltant. En el viatge els succeirà de tot, picades de mosquit, nous companys com Rati, ens ensenyen a com fer una maura i fins que la policia els para. Al final de l'obra expliquen que tenim l'Albufera ací al costat i no li donem importància.

Carnestoltes 2016. Moviment hippie.

El meu personatge va ser el pèl afro:

Afro és un tipus de pentinat produït naturalment per la textura de cabell afroide o alguna de les seues variants de textura arrissada que es caracteritza per formar una massa voluminosa de cabell que es manté sobre la part superior del crani en una forma redona. L'afro és un atribut clau de la cultura afroamericana dels anys 1960 i els anys 1970.

Les Panteres van crear un dels programes socials de regeneració dels barris pobres de les grans ciutats nord-americanes més ambiciosos de la seva època i van anar el nucli d'una coalició de moviments revolucionaris amb una forta implantació ètnica i social que va arribar a tenir cert pes en la vida pública nord-americana, encara que només fos com a amenaça al statu quo.

Em va agradar moltíssim l'experiència del carnestoltes de l'institut. Que tots participaren i tan bé. El que més em va agradar de la meua classe és que vam fer nosaltres el decorat i els cartells i van quedar genials. Ens coordinar-em bé i vam aconseguir ajudar-nos com un grup.

Valencianada 2016

La Valencianada16 del passat 17 de febrer va ser una de les excursions que més m'han agradat des que estic en l'institut. No sols perquè ens vam riure molt, sinó també perquè, almenys jo, vaig descobrir llocs nous que no sabia que estaven, també a desplaçar-nos buscant les línies d'autobús correctes i conéixer gent.
Jo ho hauria fet diferent. En compte d'anar allí ja coneixent els llocs, haver eixit sabent només un lloc i ja en eixe lloc que se'ns donara la següent direcció i així jo crec que ens hauria costat més i no portaríem ja les direccions de casa.

El matí va començar en el Muvim i d'aquí cada grup es va anar a començar el seu "circuit". 
Nosaltres primer vam ser a la Catedral de València on vam veure la tomba del poeta Ausias March, la qual, per cert, des del meu punt de vista aquesta molt mal situada per a la importància d'Ausias March. Em va costar trobar-la, jo anava mirant en un lloc a la vista, però tot el contrari, aquesta estava a una cantonada i en el sòl. Després, fora, Laura va llegir un poema seu en la porta de la Catedral, el qual gravarem i pujarem a instagram. 
Després de la Catedral vam anar a l'Almodí, que estava darrere. En l'Almodí ens vam fer una foto amb un altre grup de gent de la Valenciada, dient primer "Ei bona gent!". A continuació ens vam anar al Reina Sofia, allí ens vam fer la foto més original creo jo, a l'estil Abbey Road.
Vam tornar a agafar el bus i ens dirigim al museu de Belles arts, allí també ens vam fer una foto amb un grup de xiques de la Valencianada.
I ja, per finalitzar la ruta, vam ser al jardí Botànic.

50 aniversari del I.E.S. Isabel de Villena.

El passat 13 de febrer va ser el 50 aniversari de l'I.E.S. Isabel de Villena, al qual jo vaig assistir. Em va agradar molt, però va haver-hi una cosa que no molt.

Em va agradar l'exposició de fotografies, veure als exalumnes tant en les fotos com allí buscant-se, i també trobant-se amb antics companys. També em van agradar les xarrades del principi i els diferents tallers que es van fer, encara que jo només vaig assistir a un. Una altra cosa que em va agradar va ser el menjar del mig dia, encara que no crec que això siga rellevant. El que no em va agradar van ser els discursos del final, no perquè estigueren mal fet o no feia falta fer-los, sinó perquè es van fer molt llargs, era ja tard. Al meu pareixer haurien d'haver sigut al principi, ja que el que requerien era atenció.

Va estar molt bé veure que eixe era el meu institut i totes eixes persones havien eixit d'allí, veure com és un institut important i amb coses que la gran majoria no té.

Microrelats

Microrelat: Construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. És la denominació més usada per a un conjunt d'obres diverses que la seva principal característica és la brevetat del seu contingut.

Avui en dia els microrelats tenen tanta importància perquè expliquen alguna cosa breument però que impacta, per això és utilitzat en les notícies, per exemple. 

Nosaltres practicarem els microrelats amb Paco Tejedo, en classe. Vam fer dos, un de seriós i l'altre humorístic.

Versió seriosa: Una tràgedia a la mar.

 L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seva mare va plorar per ell. I encara així, la gent continua actuant com si tot fóra perfecte.

Versió d’humor: Rodant de por.

 Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors va fugir per la colina fent la croqueta.

Anna Ballester. Contacontes.

Fa unes setmanes va vindre a l'institut Anna Ballester, una contacontes. Els contes que va comptar cal dir que van ser un poc infantils, però no crec que això tinguera importància, crec que el que va importar va ser la manera amb la qual els va comptar. La forma de parlar, de gesticular, d'explicar-se, crec que ho feia genial i que per molt que els contes eren per a gent més xica, a mi em van encantar.

També pense que té valor el posar-se davant d'uns adolescents i no travar-se, parlar clar, no tindre nervis. Està clar que Anna és una professional i no crec que tinguera cap tipus de nervis, però a l'hora d'aprendre nosaltres eixa actitud que va tindre va ser genial.
Pense que no tots podem comptar contes. Igual que dibuixar o cantar, si, pots anar a classes, i millorar, però en part crec que això és com un xicotet "don".

Aprenent amb jocs.

Gamificació: L'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.

Fa unes setmanes, vam estar jugant en classe a uns jocs de taula. Va estar bé perquè ens vam riure prou, i ens vam divertir. Pense que, hui en dia amb la tecnologia que hi ha, hem deixat de jugar a jocs de taula, i si juguem, és molt poc, i les generacions que ens seguixen aniran jugant cada vegada menys. Per això esta activitat m'agrade, perquè ens van mostrar com són de divertits alguns i també aprens. Juguarem per equips a diferents jocs.

El meu equip i jo varem jugar a tres. El primer consistia en, una persona agafava una carta en la qual li donaven una cosa, un animal, una acció, etc. I el que devia de fer és anar posant al tauler, el qual estava ple d'imatges d'animals, parts del cos, formes geomètriques, colors, etc, unes figures xicotetes i quadrades en les imatges que pensara que descrivien al que li havia tocat en la carta i els altres havien de fixar-se, concentrar-se i anar associant les imatges per a trobar de que es tractava.El següent joc va ser el que més ens va agradar. Consistia en, havien moltes cartes cada una amb un dibuix i llavors algú del grup havia de fer una pregunta del tipus "¿Com et sentiries si...?", i els altres havíem de llançar una carta que pensàrem que describia  eixe sentiment i el que havia formulat la pregunta deia qui guanyava decidint entre totes les cartes quina era la que millor representava el sentiment.A l'últim joc vam jugar molt poc, i la veritat, no ens va agradar molt. No se si va ser perquè vam jugar ràpid o pel joc en si. Consistia en, havien diversos tipus de cartes i amb elles havies d'anar formant històries.