La prueba de bachillerato de 9 exámenes de 90 minutos, con un descanso mínimo entre ellos de 20 minutos frente a los 45 de ahora, que podrán repartirse en cinco días frente a 7 mínimos en tres jornadas de la desaparecida selectividad. Será obligatorio examinarse de filosofía pese que algunos no la cursan en segundo de bachiller.
De lo poco que se ha aclarado lo que está claro es que la prueba se seguirá haciendo en la Comunidad Valenciana en las universidades públicas, y no en los Institutos de Enseñanza Secundaria (IES) públicos como correspondía al principio a un examen para obtener un titulo de enseñanzas medias y no para acceder a la Universidad.
El Ministerio de Educación ha fijado como fecha tope hasta el 30 de noviembre para emitir la orden de que debe regular "las características, el diseño y el contenido de la reválida". Esto supone que las autonomías deberán desplegar dicha normativa en diciembre, con lo que los docentes y los alumnos no podrán trabajar con supuestos prácticos de examen como muy pronto a finales del primer trimestre.
Las autonomías con lengua cooficial podrán convocar cinco días de exámenes mientras la PAU se hacia en tres. Lo que más preocupa a los alumnos es que todos deberán examinarse de filosofía, materia que solo se cursa en primero de la ESO, o optativa en segundo, y que tendrán que preparar fuera del instituto.
divendres, 14 d’octubre del 2016
dilluns, 10 d’octubre del 2016
Posible retirada de la LOMCE.
El pleno del Congreso ha aprobado por 175 votos a favor, 133 en contra y
34 abstenciones retirar el decreto que regula las reválidas educativas,
aprobado el pasado julio. La propuesta era una de las iniciativas
registradas este martes una iniciativa por la antigua Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC), en la que pide la derogación de la Ley
Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) y del real
decreto que regula las reválidas de ESO (14 y 15 años) y de Bachillerato
(17 y 18).
"Presentamos esta iniciativa desde Cataluña para defender las competencias de las autonomías", añade Miriam Nogueras, diputada y secretaria segunda de la Comisión de Educación de la formación, ahora rebautizada como Partit Demòcrata Català (PDC).
Los diputados de Ciudadanos se han abstenido tras presentar una modificación que no ha sido aceptada. El partido de Albert Rivera, como ya había defendido previamente, no comparte la paralización de la LOMCE.
Esta nueva iniciativa puede volver a quedar en nada. Las proposiciones no de ley son instrumentos para instar al Gobierno a tomar medidas, pero es el Ejecutivo quien decide finalmente si lo toma en consideración o no.
"Presentamos esta iniciativa desde Cataluña para defender las competencias de las autonomías", añade Miriam Nogueras, diputada y secretaria segunda de la Comisión de Educación de la formación, ahora rebautizada como Partit Demòcrata Català (PDC).
Los diputados de Ciudadanos se han abstenido tras presentar una modificación que no ha sido aceptada. El partido de Albert Rivera, como ya había defendido previamente, no comparte la paralización de la LOMCE.
Esta nueva iniciativa puede volver a quedar en nada. Las proposiciones no de ley son instrumentos para instar al Gobierno a tomar medidas, pero es el Ejecutivo quien decide finalmente si lo toma en consideración o no.
divendres, 7 d’octubre del 2016
Características de la LOMCE.
- Nueva distribución de asignaturas. Las materias se clasifican en troncales y específicas. Las primeras son aquellas en las que el
Gobierno define contenido, estándares evaluables y horario lectivo
mínimo; en las específicas, el Gobierno fija los estándares de
aprendizaje y las comunidades los contenidos y el horario.
- Reválidas. Se
establecen dos evaluaciones externas al final de la ESO y del
Bachillerato, obligatorias para obtener los respectivos títulos. Además,
se establecen otras pruebas orientativas en Primaria.
- Adelanto de itinerarios.
En tercero de ESO el alumno debe elegir entre Matemáticas orientadas a
las enseñanzas académicas y Matemáticas orientadas a las enseñanzas
aplicadas. En cuarto se deberá decidir entre dos trayectorias bien
diferenciadas: enseñanzas académicas para la iniciación al Bachillerato y
enseñanzas aplicadas para la iniciación a la FP.
- Refuerzo de la formación profesional.
Se crea una nueva FP Básica, que sustituye a los programas de
cualificación profesional inicial (PCPI), y se potencia la llamada FP
dual.
- Siguen los tres tipos de bachillerato.
- Religión o Valores éticos.
La asignatura de Religión será de oferta obligatoria en Primaria y
Secundaria, con una asignatura «espejo», que en Primaria será Valores
sociales y cívicos y en Secundaria Valores éticos. Desaparece, en
cambio, Educación para la ciudadanía.
- El español, lengua "vehicular".
- El profesor será autoridad pública. Esto significa que en procedimientos de adopción de medidas correctoras,
los hechos constatados por ellos tendrán valor probatorio y disfrutarán
de presunción de veracidad.
- Apoyo a la educación diferenciada por sexos.
La ley incluye la educación en la que se separa a niños y niñas como
una opción más de la enseñanza. Los centros privados a los que en 2013
se les haya denegado la renovación del concierto educativo o reducido
las unidades escolares concertadas por ofrecer educación diferenciada
por sexos podrán solictar los conciertos.
Aprobación de la LOMCE.
La Ley Orgánica aprobada el 8-9 de diciembre de 2013, también conocida como "Ley Wert", la LOMCE.
El Congreso de los Diputados ha aprobó, con los únicos votos a favor del PP, la Ley Orgánica para la Mejora Educativa, la reforma impulsada por el ministro José Ignacio Wert que busca poner freno a los altos índices de abandono escolar temprano y los malos resultados de los españoles en los estudios comparativos internacionales, así como mejorar la empleabilidad de los jóvenes. La norma ha salido adelante con 182 votos a favor, 143 en contra y dos abstenciones, procedentes de UPN.
El Congreso de los Diputados ha aprobó, con los únicos votos a favor del PP, la Ley Orgánica para la Mejora Educativa, la reforma impulsada por el ministro José Ignacio Wert que busca poner freno a los altos índices de abandono escolar temprano y los malos resultados de los españoles en los estudios comparativos internacionales, así como mejorar la empleabilidad de los jóvenes. La norma ha salido adelante con 182 votos a favor, 143 en contra y dos abstenciones, procedentes de UPN.
Esta ley reforma parcialmente la
LOE aprobada bajo el gobierno socialista en 2006, incorpora entre otras
novedades una nueva definición de las asignaturas, el establecimiento de
pruebas externas al final de Secundaria y Bachillerato (las reválidas) y la creación de una nueva FP básica que sustituye a los programas de cualificación profesional inicial (PCPI).
LOMCE y reválidas.
¿Qué es la LOMCE?
La LOMCE es la nueva ley orgánica que conlleva una nueva reforma educativa. Una reforma tanto en educación primaria como en educación secundaria.
La LOMCE es la nueva ley orgánica que conlleva una nueva reforma educativa. Una reforma tanto en educación primaria como en educación secundaria.
¿Qué son las reválidas?
La reválida es el cambio más importante en la LOMCE y consiste en pruebas de evaluación final al terminar las distintas etapas, es decir, una vez terminado el curso y los distintos trimestres, habrá un examen final
para permitir el acceso al siguiente ciclo. En secundaria la reválida
se aplica en 4º de la ESO y posteriormente en 2º de Bachillerato.
Quiere decir que los estudiantes que vayan a hacer 4 º de la ESO y 2º de
Bachillerato en el año 2016 / 2017, tanto en España como en el
extranjero, no tendrán reválida y si la tienen será a nivel consultivo o testimonial, pero no será obligatorio.
Por lo tanto aquel alumno que suspenda la reválida en 2016, no le
impedirá pasar de curso porque no está todavía de manera obligatoria.
dimecres, 15 de juny del 2016
Taller de poesia amb Rafa Palomares
Rafa va vindre a classe fa unes setmanes i vam estar parlant de la poesia, ens va donar uns fulls amb una mena de preguntes per que diguerem que era per a nosaltres la poesia. També vam tratar una de les escenes (i la meua preferida), de l'obra seua que vam vore mesos enrere, Diaris d'adolescència, la escena que parlen dels diferents tipus de pares que hi han miyjançant materials (plastilina, mocaor, cotó, ferro...), pero en conter de fer-ho amb els pares ho vam fer amb els mestres.
Èdip Rei i Diaris d'adolescència
Al més d'abril vam anar a vore dues obres de teatre.
ÈDIP REI.
A aquesta obra vam anar a Sagunt junt amb els alumnes de llatí de segon de batxiller i quart de la ESO.
L'obra anaba d'un home que vol saber qui va matar al seu pare quan el que ho havía matat havía segut ell i que després d'assabentar-se que s'havia ficat al llit amb la seua mare s'arranca els ulls.
DIARIS D'ADOLESCÈNCIA.
Per vore aquesta obra vam anar al teatre inestable. En aquesta ocasió només vam anar la nostra clase, més alumnes d'altres centres.
L'obra anava de dues xiques que anaven contant la seua vida mentre que la escrivien als seus diaris. El seu primer amor, les relacions amb els seus pares, les primeres eleccions series... Al final de l'obra ensa varen contar que eres coses dels seus propis diaris.
ÈDIP REI.
A aquesta obra vam anar a Sagunt junt amb els alumnes de llatí de segon de batxiller i quart de la ESO.
L'obra anaba d'un home que vol saber qui va matar al seu pare quan el que ho havía matat havía segut ell i que després d'assabentar-se que s'havia ficat al llit amb la seua mare s'arranca els ulls.
DIARIS D'ADOLESCÈNCIA.
Per vore aquesta obra vam anar al teatre inestable. En aquesta ocasió només vam anar la nostra clase, més alumnes d'altres centres.
L'obra anava de dues xiques que anaven contant la seua vida mentre que la escrivien als seus diaris. El seu primer amor, les relacions amb els seus pares, les primeres eleccions series... Al final de l'obra ensa varen contar que eres coses dels seus propis diaris.
Why english?
Quan van vindre els alumnes d'intercanvi de Polonia, al institut es va representar un obra de teatre la qual parlava sobre la importància de l'anglès i que molta gent diu que no sap parlar anglès pero en veritat si que sap. En cara que siga una mica.
En l'obra es presentaven dos xics, u d'ells volia ser cantant per això volia aprendre anglès i va a una escola de aprende anglès d'una manera extrema. El mestre s'inventa un atac d'uns mafiosos perquè s'adone que realment sap parlar anglès.
L'obra no va estar malament, només que la vaig trobar una mica exagerada.
En l'obra es presentaven dos xics, u d'ells volia ser cantant per això volia aprendre anglès i va a una escola de aprende anglès d'una manera extrema. El mestre s'inventa un atac d'uns mafiosos perquè s'adone que realment sap parlar anglès.
L'obra no va estar malament, només que la vaig trobar una mica exagerada.
Relatos Salvajes
Fa ja un temps a classe varem vore una pel·lícula de curtmetratges que trataven el tema de la venjança.
Els diferents curts presentaven:
-Un avió ple de gent amb un mateix motiu: tots coneixien al mateix xic. Arriven a la conclusió de que els vol matar per haver-li fet mal o traït en un passat.
-Dos dones a la cuïna d'un bar de carretera, entra un home i una d'elles, la xica jove li diu a l'altra que aquest home va matar al seu marit, aleshores la dona major diu de matar-lo, pero la xica li diu que ni de bon tròs. La dona major sense que aquesta ho sapiga enverina el menjar i se'l presenta al home a taula.
-Van dos per la carretera, cadascú en cotxes diferents. Ú li pita a un altre i escomença a dir-li coses i l'adelanta. A la estona el cotxe se li desbarata i deu de parar. Esperant a que passe algú perquè li ajude para l'home davanç al qual havía insultat i cridat. Els dos escomençen una baralla prou greu...
La pel·lícula em va agradar moltísim, la vaig trobar molt original.
Els diferents curts presentaven:
-Un avió ple de gent amb un mateix motiu: tots coneixien al mateix xic. Arriven a la conclusió de que els vol matar per haver-li fet mal o traït en un passat.
-Dos dones a la cuïna d'un bar de carretera, entra un home i una d'elles, la xica jove li diu a l'altra que aquest home va matar al seu marit, aleshores la dona major diu de matar-lo, pero la xica li diu que ni de bon tròs. La dona major sense que aquesta ho sapiga enverina el menjar i se'l presenta al home a taula.
-Van dos per la carretera, cadascú en cotxes diferents. Ú li pita a un altre i escomença a dir-li coses i l'adelanta. A la estona el cotxe se li desbarata i deu de parar. Esperant a que passe algú perquè li ajude para l'home davanç al qual havía insultat i cridat. Els dos escomençen una baralla prou greu...
La pel·lícula em va agradar moltísim, la vaig trobar molt original.
Figures retòriques i publicitat
En clase vam donar les figures retòriques i varem vore com s'utilitzaven a la publicitat.
Açí deixe una entrada al meu perfil de Pinterest. Una pàgina on pots vore fotografíes per temes i anar posant-les per temes al teu perfil.PERFIL DE PINTEREST
Pel·lícula
L'altra setmana vam estar presentant una serie de pel·lícules que havíem triat cadascú dins de les opcions que ens va donar Toni. Jo vaig escollir la de Pulp Fiction perquè em sembla una pel·lícula genial, el guió, les escenes, la manera en la que està feta i l'interpretació dels actors.
Fotofilosofía
La fotofilosofía consisteix en una serie d'images poètiques amb unes frases filosófiques que pregunten coses clau en la vida i que la gent jo crec se'l pregunta dia si i dia també.
dimecres, 9 de març del 2016
Banksy
Banksy és el pseudònim d'un prolífic artista del street art britànic. Va néixer en Bristol, en 1975. Encara que les dades sobre la seva identitat són incerts i es desconeixen detalls de la seva biografia, segons un estudi de la universitat Queen Mary de Londres Robin Gunningham seria l'artista darrere del pseudònim de Banksy.
Va començar la seva obra als carrers de Bristol, la seva ciutat natal, entre 1992 i 1994. L'any 2000 va organitzar una exposició a Londres i després d'això ha plasmat les seves pintades en ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà pels carrers per promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció política darrere del seu anomenat «dany criminal» pot estar influïda pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d'anuncis publicitaris per canviar el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com a Puma i MTV.
Va començar la seva obra als carrers de Bristol, la seva ciutat natal, entre 1992 i 1994. L'any 2000 va organitzar una exposició a Londres i després d'això ha plasmat les seves pintades en ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà pels carrers per promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció política darrere del seu anomenat «dany criminal» pot estar influïda pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d'anuncis publicitaris per canviar el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com a Puma i MTV.
Mètode Stanislavski
Per a aquesta presentació he escollit a Scarlett Johansson, una actriu nord-americana, perquè és una de les meves actrius favorita. Scarlett és coneguda per pel·lícules com "Lost In Translation" la qual va guanyar 18 premis, un d'ells va ser un BAFTA a millor actriu que el guanyà Scarlett en 2004. També és coneguda per "Los Vengadores", "Ghost World", "Lucy" i moltes més.
Aquesta actriu m'agrada perquè la veig molt natural en les seves pel·lícules, com que està ficada en el personatge i fins i tot en algunes sembla que ho visqui ella mateixa, com per exemple en "Don Jon" quan fa de boja "choni" que es passa la vida plorant i enfadada. O també en "Lucy"(la meva pel·lícula favorita d'ella), al principi de la pel·lícula se li veu una actitud innocent i conforme transcorre la història va agafant caràcter i força.
Una de les pel·lícules que m'agrada molt la seva interpretació sense ni tan sols sortir ella físicament, va ser "Her", on li posa la veu a un sistema operatiu informàtic.
Aquesta actriu m'agrada perquè la veig molt natural en les seves pel·lícules, com que està ficada en el personatge i fins i tot en algunes sembla que ho visqui ella mateixa, com per exemple en "Don Jon" quan fa de boja "choni" que es passa la vida plorant i enfadada. O també en "Lucy"(la meva pel·lícula favorita d'ella), al principi de la pel·lícula se li veu una actitud innocent i conforme transcorre la història va agafant caràcter i força.
Una de les pel·lícules que m'agrada molt la seva interpretació sense ni tan sols sortir ella físicament, va ser "Her", on li posa la veu a un sistema operatiu informàtic.
dimarts, 8 de març del 2016
"La Llibertat guiant al poble" Delacroix
El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominades «les Tres jornades glorioses»). És una de les revolucions burgeses, i més concretament la que va posar fi al terror blanc després dels setze anys de restaurada la monarquia borbònica, encarnada en l'ultraconservador Carlos X, que va ser expulsat del tron i substituït per Luis Felipe d'Orleans, l'anomenat Rei burgès, amb el que es va consumar l'accés al poder de la burgesia liberal, encara que no es va instaurar la república. Delacroix va estar del costat dels revolucionaris, és més, ell mateix s'ha representat en el quadre com l'home que porta el barret de copa negre i que es troba entre els combatents i en primera fila.
La revolta es va iniciar el 27 de juliol com a protesta contra una sèrie d'ordenances que restringien llibertats ciutadanes. En aquesta nit joves republicans es van posar al capdavant de la insurrecció i ja de dia es van elevar barricades (de fet al quadre se li coneix també com La Barricada). El dia 29 els revolucionaris eren amos de la ciutat. La revolta va depassar les fronteres de França i va donar lloc a aixecaments similars, de lluita contra els monarques reaccionaris o d'alliberament nacional (com els belgues revoltats contra els holandesos), a diversos països europeus.
Què és la Revolució Francesa de 1789?
Tot va començar durant el regnat de Luis XVI en la França de finals de XVIII. Tant el rei com la noblesa vivien a força de luxes i amb una gran quantitat de deutes. El país estava pobre i els ciutadans farts de la noblesa i les despeses que aquesta feia.
Cansats de tot el que estava succeint i d'estar en la ruïna, el Tercer Estat va convocar els Estats Generals en 1789 per protestar i intentar canviar la situació, però en tenir major privilegi el primer i segon estat (noblesa i cler), sempre es prenien les mesures que aquests imposaven.
Llavors, el Tercer Estat va assaltar la Bastilla i això va servir per equilibrar la balança.
La Revolució va acabar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte.
dijous, 3 de març del 2016
Obra "Tres en barca"
Esta obra va estar GENIAL. Vaig riure moltíssim, la seua crítica estava molt bé i els actors ho van fer de cine. No tenien molt decorat que diguem, però era prou. Recomane a tot el món que la veja, per les rialles i pel missatge.
L'obra anava sobre tres amics que decidixen anar-se'n de viatge a l'Albufera de València, passant per tots els pobles d'al voltant. En el viatge els succeirà de tot, picades de mosquit, nous companys com Rati, ens ensenyen a com fer una maura i fins que la policia els para. Al final de l'obra expliquen que tenim l'Albufera ací al costat i no li donem importància.
Carnestoltes 2016. Moviment hippie.
El meu personatge va ser el pèl afro:
Afro és un tipus de pentinat produït naturalment per la textura de cabell afroide o alguna de les seues variants de textura arrissada que es caracteritza per formar una massa voluminosa de cabell que es manté sobre la part superior del crani en una forma redona. L'afro és un atribut clau de la cultura afroamericana dels anys 1960 i els anys 1970.
Les Panteres van crear un dels programes socials de regeneració dels barris pobres de les grans ciutats nord-americanes més ambiciosos de la seva època i van anar el nucli d'una coalició de moviments revolucionaris amb una forta implantació ètnica i social que va arribar a tenir cert pes en la vida pública nord-americana, encara que només fos com a amenaça al statu quo.
Em va agradar moltíssim l'experiència del carnestoltes de l'institut. Que tots participaren i tan bé. El que més em va agradar de la meua classe és que vam fer nosaltres el decorat i els cartells i van quedar genials. Ens coordinar-em bé i vam aconseguir ajudar-nos com un grup.
Valencianada 2016
La Valencianada16 del passat 17 de febrer va ser una de les excursions que més m'han agradat des que estic en l'institut. No sols perquè ens vam riure molt, sinó també perquè, almenys jo, vaig descobrir llocs nous que no sabia que estaven, també a desplaçar-nos buscant les línies d'autobús correctes i conéixer gent.
Jo ho hauria fet diferent. En compte d'anar allí ja coneixent els llocs, haver eixit sabent només un lloc i ja en eixe lloc que se'ns donara la següent direcció i així jo crec que ens hauria costat més i no portaríem ja les direccions de casa.
El matí va començar en el Muvim i d'aquí cada grup es va anar a començar el seu "circuit".
Nosaltres primer vam ser a la Catedral de València on vam veure la tomba del poeta Ausias March, la qual, per cert, des del meu punt de vista aquesta molt mal situada per a la importància d'Ausias March. Em va costar trobar-la, jo anava mirant en un lloc a la vista, però tot el contrari, aquesta estava a una cantonada i en el sòl. Després, fora, Laura va llegir un poema seu en la porta de la Catedral, el qual gravarem i pujarem a instagram.
Després de la Catedral vam anar a l'Almodí, que estava darrere. En l'Almodí ens vam fer una foto amb un altre grup de gent de la Valenciada, dient primer "Ei bona gent!". A continuació ens vam anar al Reina Sofia, allí ens vam fer la foto més original creo jo, a l'estil Abbey Road.
Vam tornar a agafar el bus i ens dirigim al museu de Belles arts, allí també ens vam fer una foto amb un grup de xiques de la Valencianada.
I ja, per finalitzar la ruta, vam ser al jardí Botànic.
Jo ho hauria fet diferent. En compte d'anar allí ja coneixent els llocs, haver eixit sabent només un lloc i ja en eixe lloc que se'ns donara la següent direcció i així jo crec que ens hauria costat més i no portaríem ja les direccions de casa.
El matí va començar en el Muvim i d'aquí cada grup es va anar a començar el seu "circuit".
Nosaltres primer vam ser a la Catedral de València on vam veure la tomba del poeta Ausias March, la qual, per cert, des del meu punt de vista aquesta molt mal situada per a la importància d'Ausias March. Em va costar trobar-la, jo anava mirant en un lloc a la vista, però tot el contrari, aquesta estava a una cantonada i en el sòl. Després, fora, Laura va llegir un poema seu en la porta de la Catedral, el qual gravarem i pujarem a instagram.
Després de la Catedral vam anar a l'Almodí, que estava darrere. En l'Almodí ens vam fer una foto amb un altre grup de gent de la Valenciada, dient primer "Ei bona gent!". A continuació ens vam anar al Reina Sofia, allí ens vam fer la foto més original creo jo, a l'estil Abbey Road.
Vam tornar a agafar el bus i ens dirigim al museu de Belles arts, allí també ens vam fer una foto amb un grup de xiques de la Valencianada.
I ja, per finalitzar la ruta, vam ser al jardí Botànic.
50 aniversari del I.E.S. Isabel de Villena.
El passat 13 de febrer va ser el 50 aniversari de l'I.E.S. Isabel de Villena, al qual jo vaig assistir. Em va agradar molt, però va haver-hi una cosa que no molt.
Em va agradar l'exposició de fotografies, veure als exalumnes tant en les fotos com allí buscant-se, i també trobant-se amb antics companys. També em van agradar les xarrades del principi i els diferents tallers que es van fer, encara que jo només vaig assistir a un. Una altra cosa que em va agradar va ser el menjar del mig dia, encara que no crec que això siga rellevant. El que no em va agradar van ser els discursos del final, no perquè estigueren mal fet o no feia falta fer-los, sinó perquè es van fer molt llargs, era ja tard. Al meu pareixer haurien d'haver sigut al principi, ja que el que requerien era atenció.
Va estar molt bé veure que eixe era el meu institut i totes eixes persones havien eixit d'allí, veure com és un institut important i amb coses que la gran majoria no té.
Em va agradar l'exposició de fotografies, veure als exalumnes tant en les fotos com allí buscant-se, i també trobant-se amb antics companys. També em van agradar les xarrades del principi i els diferents tallers que es van fer, encara que jo només vaig assistir a un. Una altra cosa que em va agradar va ser el menjar del mig dia, encara que no crec que això siga rellevant. El que no em va agradar van ser els discursos del final, no perquè estigueren mal fet o no feia falta fer-los, sinó perquè es van fer molt llargs, era ja tard. Al meu pareixer haurien d'haver sigut al principi, ja que el que requerien era atenció.
Va estar molt bé veure que eixe era el meu institut i totes eixes persones havien eixit d'allí, veure com és un institut important i amb coses que la gran majoria no té.
Microrelats
Microrelat: Construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. És la denominació més usada per a un conjunt d'obres diverses que la seva principal característica és la brevetat del seu contingut.
Avui en dia els microrelats tenen tanta importància perquè expliquen alguna cosa breument però que impacta, per això és utilitzat en les notícies, per exemple.
Nosaltres practicarem els microrelats amb Paco Tejedo, en classe. Vam fer dos, un de seriós i l'altre humorístic.
Versió seriosa: Una tràgedia a la mar.
Avui en dia els microrelats tenen tanta importància perquè expliquen alguna cosa breument però que impacta, per això és utilitzat en les notícies, per exemple.
Nosaltres practicarem els microrelats amb Paco Tejedo, en classe. Vam fer dos, un de seriós i l'altre humorístic.
Versió seriosa: Una tràgedia a la mar.
L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seva mare va plorar per ell. I encara així, la gent continua actuant com si tot fóra perfecte.
Versió d’humor: Rodant de por.
Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors va fugir per la colina fent la croqueta.
Anna Ballester. Contacontes.
Fa unes setmanes va vindre a l'institut Anna Ballester, una contacontes. Els contes que va comptar cal dir que van ser un poc infantils, però no crec que això tinguera importància, crec que el que va importar va ser la manera amb la qual els va comptar. La forma de parlar, de gesticular, d'explicar-se, crec que ho feia genial i que per molt que els contes eren per a gent més xica, a mi em van encantar.
També pense que té valor el posar-se davant d'uns adolescents i no travar-se, parlar clar, no tindre nervis. Està clar que Anna és una professional i no crec que tinguera cap tipus de nervis, però a l'hora d'aprendre nosaltres eixa actitud que va tindre va ser genial.
Pense que no tots podem comptar contes. Igual que dibuixar o cantar, si, pots anar a classes, i millorar, però en part crec que això és com un xicotet "don".
També pense que té valor el posar-se davant d'uns adolescents i no travar-se, parlar clar, no tindre nervis. Està clar que Anna és una professional i no crec que tinguera cap tipus de nervis, però a l'hora d'aprendre nosaltres eixa actitud que va tindre va ser genial.
Pense que no tots podem comptar contes. Igual que dibuixar o cantar, si, pots anar a classes, i millorar, però en part crec que això és com un xicotet "don".
Aprenent amb jocs.
Gamificació: L'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.
Fa unes setmanes, vam estar jugant en classe a uns jocs de
taula. Va estar bé perquè ens vam riure prou, i ens vam divertir. Pense que,
hui en dia amb la tecnologia que hi ha, hem deixat de jugar a jocs de taula, i
si juguem, és molt poc, i les generacions que ens seguixen aniran jugant cada
vegada menys. Per això esta activitat m'agrade, perquè ens van mostrar com són
de divertits alguns i també aprens. Juguarem per equips a diferents jocs.
El meu equip i jo varem jugar a tres. El primer consistia en,
una persona agafava una carta en la qual li donaven una cosa, un animal, una
acció, etc. I el que devia de fer és anar posant al tauler, el qual estava ple
d'imatges d'animals, parts del cos, formes geomètriques, colors, etc, unes
figures xicotetes i quadrades en les imatges que pensara que descrivien al que
li havia tocat en la carta i els altres havien de fixar-se, concentrar-se i
anar associant les imatges per a trobar de que es tractava.El següent joc va
ser el que més ens va agradar. Consistia en, havien moltes cartes cada una amb
un dibuix i llavors algú del grup havia de fer una pregunta del tipus
"¿Com et sentiries si...?", i els altres havíem de llançar una carta
que pensàrem que describia eixe
sentiment i el que havia formulat la pregunta deia qui guanyava decidint entre
totes les cartes quina era la que millor representava el sentiment.A l'últim
joc vam jugar molt poc, i la veritat, no ens va agradar molt. No se si va ser
perquè vam jugar ràpid o pel joc en si. Consistia en, havien diversos tipus de
cartes i amb elles havies d'anar formant històries.
diumenge, 7 de febrer del 2016
Aforismes
Què és un aforisme?
Un aforisme un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres.
Un aforisme un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres.
10 aforismes:
Presentació
Hola Wiggetiers, per a començar amb el blogg diré perquè he posat aquest nom, tant el del blogg com el de la URL.
El nom del blogg ho vaig posar, a part de perquè òbviament m'agrada, perquè és una frase de Vincent van Gogh i és un dels meus pintors favorits. La URL que he posat és perquè s'assembla a la frase de Vincent i perquè en part és el que jo faig. Moltes vegades no se que pintar i llavors em deixe portar conforme em trobe eixe dia i ix tot a soles. No pintaràs el mateix un dia que estigues trist o mal, que un que estigues feliç. També perquè si pintes els teus "sentiments" les teues obres portaran una gran part de tu, a part que l'hages fet tu, clar està.
I després d'esta presentació, comencem amb el blogg de "Cultura Audiovisual".
El nom del blogg ho vaig posar, a part de perquè òbviament m'agrada, perquè és una frase de Vincent van Gogh i és un dels meus pintors favorits. La URL que he posat és perquè s'assembla a la frase de Vincent i perquè en part és el que jo faig. Moltes vegades no se que pintar i llavors em deixe portar conforme em trobe eixe dia i ix tot a soles. No pintaràs el mateix un dia que estigues trist o mal, que un que estigues feliç. També perquè si pintes els teus "sentiments" les teues obres portaran una gran part de tu, a part que l'hages fet tu, clar està.
I després d'esta presentació, comencem amb el blogg de "Cultura Audiovisual".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)