dimecres, 15 de juny del 2016
Taller de poesia amb Rafa Palomares
Rafa va vindre a classe fa unes setmanes i vam estar parlant de la poesia, ens va donar uns fulls amb una mena de preguntes per que diguerem que era per a nosaltres la poesia. També vam tratar una de les escenes (i la meua preferida), de l'obra seua que vam vore mesos enrere, Diaris d'adolescència, la escena que parlen dels diferents tipus de pares que hi han miyjançant materials (plastilina, mocaor, cotó, ferro...), pero en conter de fer-ho amb els pares ho vam fer amb els mestres.
Èdip Rei i Diaris d'adolescència
Al més d'abril vam anar a vore dues obres de teatre.
ÈDIP REI.
A aquesta obra vam anar a Sagunt junt amb els alumnes de llatí de segon de batxiller i quart de la ESO.
L'obra anaba d'un home que vol saber qui va matar al seu pare quan el que ho havía matat havía segut ell i que després d'assabentar-se que s'havia ficat al llit amb la seua mare s'arranca els ulls.
DIARIS D'ADOLESCÈNCIA.
Per vore aquesta obra vam anar al teatre inestable. En aquesta ocasió només vam anar la nostra clase, més alumnes d'altres centres.
L'obra anava de dues xiques que anaven contant la seua vida mentre que la escrivien als seus diaris. El seu primer amor, les relacions amb els seus pares, les primeres eleccions series... Al final de l'obra ensa varen contar que eres coses dels seus propis diaris.
ÈDIP REI.
A aquesta obra vam anar a Sagunt junt amb els alumnes de llatí de segon de batxiller i quart de la ESO.
L'obra anaba d'un home que vol saber qui va matar al seu pare quan el que ho havía matat havía segut ell i que després d'assabentar-se que s'havia ficat al llit amb la seua mare s'arranca els ulls.
DIARIS D'ADOLESCÈNCIA.
Per vore aquesta obra vam anar al teatre inestable. En aquesta ocasió només vam anar la nostra clase, més alumnes d'altres centres.
L'obra anava de dues xiques que anaven contant la seua vida mentre que la escrivien als seus diaris. El seu primer amor, les relacions amb els seus pares, les primeres eleccions series... Al final de l'obra ensa varen contar que eres coses dels seus propis diaris.
Why english?
Quan van vindre els alumnes d'intercanvi de Polonia, al institut es va representar un obra de teatre la qual parlava sobre la importància de l'anglès i que molta gent diu que no sap parlar anglès pero en veritat si que sap. En cara que siga una mica.
En l'obra es presentaven dos xics, u d'ells volia ser cantant per això volia aprendre anglès i va a una escola de aprende anglès d'una manera extrema. El mestre s'inventa un atac d'uns mafiosos perquè s'adone que realment sap parlar anglès.
L'obra no va estar malament, només que la vaig trobar una mica exagerada.
En l'obra es presentaven dos xics, u d'ells volia ser cantant per això volia aprendre anglès i va a una escola de aprende anglès d'una manera extrema. El mestre s'inventa un atac d'uns mafiosos perquè s'adone que realment sap parlar anglès.
L'obra no va estar malament, només que la vaig trobar una mica exagerada.
Relatos Salvajes
Fa ja un temps a classe varem vore una pel·lícula de curtmetratges que trataven el tema de la venjança.
Els diferents curts presentaven:
-Un avió ple de gent amb un mateix motiu: tots coneixien al mateix xic. Arriven a la conclusió de que els vol matar per haver-li fet mal o traït en un passat.
-Dos dones a la cuïna d'un bar de carretera, entra un home i una d'elles, la xica jove li diu a l'altra que aquest home va matar al seu marit, aleshores la dona major diu de matar-lo, pero la xica li diu que ni de bon tròs. La dona major sense que aquesta ho sapiga enverina el menjar i se'l presenta al home a taula.
-Van dos per la carretera, cadascú en cotxes diferents. Ú li pita a un altre i escomença a dir-li coses i l'adelanta. A la estona el cotxe se li desbarata i deu de parar. Esperant a que passe algú perquè li ajude para l'home davanç al qual havía insultat i cridat. Els dos escomençen una baralla prou greu...
La pel·lícula em va agradar moltísim, la vaig trobar molt original.
Els diferents curts presentaven:
-Un avió ple de gent amb un mateix motiu: tots coneixien al mateix xic. Arriven a la conclusió de que els vol matar per haver-li fet mal o traït en un passat.
-Dos dones a la cuïna d'un bar de carretera, entra un home i una d'elles, la xica jove li diu a l'altra que aquest home va matar al seu marit, aleshores la dona major diu de matar-lo, pero la xica li diu que ni de bon tròs. La dona major sense que aquesta ho sapiga enverina el menjar i se'l presenta al home a taula.
-Van dos per la carretera, cadascú en cotxes diferents. Ú li pita a un altre i escomença a dir-li coses i l'adelanta. A la estona el cotxe se li desbarata i deu de parar. Esperant a que passe algú perquè li ajude para l'home davanç al qual havía insultat i cridat. Els dos escomençen una baralla prou greu...
La pel·lícula em va agradar moltísim, la vaig trobar molt original.
Figures retòriques i publicitat
En clase vam donar les figures retòriques i varem vore com s'utilitzaven a la publicitat.
Açí deixe una entrada al meu perfil de Pinterest. Una pàgina on pots vore fotografíes per temes i anar posant-les per temes al teu perfil.PERFIL DE PINTEREST
Pel·lícula
L'altra setmana vam estar presentant una serie de pel·lícules que havíem triat cadascú dins de les opcions que ens va donar Toni. Jo vaig escollir la de Pulp Fiction perquè em sembla una pel·lícula genial, el guió, les escenes, la manera en la que està feta i l'interpretació dels actors.
Fotofilosofía
La fotofilosofía consisteix en una serie d'images poètiques amb unes frases filosófiques que pregunten coses clau en la vida i que la gent jo crec se'l pregunta dia si i dia també.
dimecres, 9 de març del 2016
Banksy
Banksy és el pseudònim d'un prolífic artista del street art britànic. Va néixer en Bristol, en 1975. Encara que les dades sobre la seva identitat són incerts i es desconeixen detalls de la seva biografia, segons un estudi de la universitat Queen Mary de Londres Robin Gunningham seria l'artista darrere del pseudònim de Banksy.
Va començar la seva obra als carrers de Bristol, la seva ciutat natal, entre 1992 i 1994. L'any 2000 va organitzar una exposició a Londres i després d'això ha plasmat les seves pintades en ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà pels carrers per promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció política darrere del seu anomenat «dany criminal» pot estar influïda pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d'anuncis publicitaris per canviar el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com a Puma i MTV.
Va començar la seva obra als carrers de Bristol, la seva ciutat natal, entre 1992 i 1994. L'any 2000 va organitzar una exposició a Londres i després d'això ha plasmat les seves pintades en ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà pels carrers per promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció política darrere del seu anomenat «dany criminal» pot estar influïda pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d'anuncis publicitaris per canviar el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com a Puma i MTV.
Mètode Stanislavski
Per a aquesta presentació he escollit a Scarlett Johansson, una actriu nord-americana, perquè és una de les meves actrius favorita. Scarlett és coneguda per pel·lícules com "Lost In Translation" la qual va guanyar 18 premis, un d'ells va ser un BAFTA a millor actriu que el guanyà Scarlett en 2004. També és coneguda per "Los Vengadores", "Ghost World", "Lucy" i moltes més.
Aquesta actriu m'agrada perquè la veig molt natural en les seves pel·lícules, com que està ficada en el personatge i fins i tot en algunes sembla que ho visqui ella mateixa, com per exemple en "Don Jon" quan fa de boja "choni" que es passa la vida plorant i enfadada. O també en "Lucy"(la meva pel·lícula favorita d'ella), al principi de la pel·lícula se li veu una actitud innocent i conforme transcorre la història va agafant caràcter i força.
Una de les pel·lícules que m'agrada molt la seva interpretació sense ni tan sols sortir ella físicament, va ser "Her", on li posa la veu a un sistema operatiu informàtic.
Aquesta actriu m'agrada perquè la veig molt natural en les seves pel·lícules, com que està ficada en el personatge i fins i tot en algunes sembla que ho visqui ella mateixa, com per exemple en "Don Jon" quan fa de boja "choni" que es passa la vida plorant i enfadada. O també en "Lucy"(la meva pel·lícula favorita d'ella), al principi de la pel·lícula se li veu una actitud innocent i conforme transcorre la història va agafant caràcter i força.
Una de les pel·lícules que m'agrada molt la seva interpretació sense ni tan sols sortir ella físicament, va ser "Her", on li posa la veu a un sistema operatiu informàtic.
dimarts, 8 de març del 2016
"La Llibertat guiant al poble" Delacroix
El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominades «les Tres jornades glorioses»). És una de les revolucions burgeses, i més concretament la que va posar fi al terror blanc després dels setze anys de restaurada la monarquia borbònica, encarnada en l'ultraconservador Carlos X, que va ser expulsat del tron i substituït per Luis Felipe d'Orleans, l'anomenat Rei burgès, amb el que es va consumar l'accés al poder de la burgesia liberal, encara que no es va instaurar la república. Delacroix va estar del costat dels revolucionaris, és més, ell mateix s'ha representat en el quadre com l'home que porta el barret de copa negre i que es troba entre els combatents i en primera fila.
La revolta es va iniciar el 27 de juliol com a protesta contra una sèrie d'ordenances que restringien llibertats ciutadanes. En aquesta nit joves republicans es van posar al capdavant de la insurrecció i ja de dia es van elevar barricades (de fet al quadre se li coneix també com La Barricada). El dia 29 els revolucionaris eren amos de la ciutat. La revolta va depassar les fronteres de França i va donar lloc a aixecaments similars, de lluita contra els monarques reaccionaris o d'alliberament nacional (com els belgues revoltats contra els holandesos), a diversos països europeus.
Què és la Revolució Francesa de 1789?
Tot va començar durant el regnat de Luis XVI en la França de finals de XVIII. Tant el rei com la noblesa vivien a força de luxes i amb una gran quantitat de deutes. El país estava pobre i els ciutadans farts de la noblesa i les despeses que aquesta feia.
Cansats de tot el que estava succeint i d'estar en la ruïna, el Tercer Estat va convocar els Estats Generals en 1789 per protestar i intentar canviar la situació, però en tenir major privilegi el primer i segon estat (noblesa i cler), sempre es prenien les mesures que aquests imposaven.
Llavors, el Tercer Estat va assaltar la Bastilla i això va servir per equilibrar la balança.
La Revolució va acabar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte.
dijous, 3 de març del 2016
Obra "Tres en barca"
Esta obra va estar GENIAL. Vaig riure moltíssim, la seua crítica estava molt bé i els actors ho van fer de cine. No tenien molt decorat que diguem, però era prou. Recomane a tot el món que la veja, per les rialles i pel missatge.
L'obra anava sobre tres amics que decidixen anar-se'n de viatge a l'Albufera de València, passant per tots els pobles d'al voltant. En el viatge els succeirà de tot, picades de mosquit, nous companys com Rati, ens ensenyen a com fer una maura i fins que la policia els para. Al final de l'obra expliquen que tenim l'Albufera ací al costat i no li donem importància.
Carnestoltes 2016. Moviment hippie.
El meu personatge va ser el pèl afro:
Afro és un tipus de pentinat produït naturalment per la textura de cabell afroide o alguna de les seues variants de textura arrissada que es caracteritza per formar una massa voluminosa de cabell que es manté sobre la part superior del crani en una forma redona. L'afro és un atribut clau de la cultura afroamericana dels anys 1960 i els anys 1970.
Les Panteres van crear un dels programes socials de regeneració dels barris pobres de les grans ciutats nord-americanes més ambiciosos de la seva època i van anar el nucli d'una coalició de moviments revolucionaris amb una forta implantació ètnica i social que va arribar a tenir cert pes en la vida pública nord-americana, encara que només fos com a amenaça al statu quo.
Em va agradar moltíssim l'experiència del carnestoltes de l'institut. Que tots participaren i tan bé. El que més em va agradar de la meua classe és que vam fer nosaltres el decorat i els cartells i van quedar genials. Ens coordinar-em bé i vam aconseguir ajudar-nos com un grup.
Valencianada 2016
La Valencianada16 del passat 17 de febrer va ser una de les excursions que més m'han agradat des que estic en l'institut. No sols perquè ens vam riure molt, sinó també perquè, almenys jo, vaig descobrir llocs nous que no sabia que estaven, també a desplaçar-nos buscant les línies d'autobús correctes i conéixer gent.
Jo ho hauria fet diferent. En compte d'anar allí ja coneixent els llocs, haver eixit sabent només un lloc i ja en eixe lloc que se'ns donara la següent direcció i així jo crec que ens hauria costat més i no portaríem ja les direccions de casa.
El matí va començar en el Muvim i d'aquí cada grup es va anar a començar el seu "circuit".
Nosaltres primer vam ser a la Catedral de València on vam veure la tomba del poeta Ausias March, la qual, per cert, des del meu punt de vista aquesta molt mal situada per a la importància d'Ausias March. Em va costar trobar-la, jo anava mirant en un lloc a la vista, però tot el contrari, aquesta estava a una cantonada i en el sòl. Després, fora, Laura va llegir un poema seu en la porta de la Catedral, el qual gravarem i pujarem a instagram.
Després de la Catedral vam anar a l'Almodí, que estava darrere. En l'Almodí ens vam fer una foto amb un altre grup de gent de la Valenciada, dient primer "Ei bona gent!". A continuació ens vam anar al Reina Sofia, allí ens vam fer la foto més original creo jo, a l'estil Abbey Road.
Vam tornar a agafar el bus i ens dirigim al museu de Belles arts, allí també ens vam fer una foto amb un grup de xiques de la Valencianada.
I ja, per finalitzar la ruta, vam ser al jardí Botànic.
Jo ho hauria fet diferent. En compte d'anar allí ja coneixent els llocs, haver eixit sabent només un lloc i ja en eixe lloc que se'ns donara la següent direcció i així jo crec que ens hauria costat més i no portaríem ja les direccions de casa.
El matí va començar en el Muvim i d'aquí cada grup es va anar a començar el seu "circuit".
Nosaltres primer vam ser a la Catedral de València on vam veure la tomba del poeta Ausias March, la qual, per cert, des del meu punt de vista aquesta molt mal situada per a la importància d'Ausias March. Em va costar trobar-la, jo anava mirant en un lloc a la vista, però tot el contrari, aquesta estava a una cantonada i en el sòl. Després, fora, Laura va llegir un poema seu en la porta de la Catedral, el qual gravarem i pujarem a instagram.
Després de la Catedral vam anar a l'Almodí, que estava darrere. En l'Almodí ens vam fer una foto amb un altre grup de gent de la Valenciada, dient primer "Ei bona gent!". A continuació ens vam anar al Reina Sofia, allí ens vam fer la foto més original creo jo, a l'estil Abbey Road.
Vam tornar a agafar el bus i ens dirigim al museu de Belles arts, allí també ens vam fer una foto amb un grup de xiques de la Valencianada.
I ja, per finalitzar la ruta, vam ser al jardí Botànic.
50 aniversari del I.E.S. Isabel de Villena.
El passat 13 de febrer va ser el 50 aniversari de l'I.E.S. Isabel de Villena, al qual jo vaig assistir. Em va agradar molt, però va haver-hi una cosa que no molt.
Em va agradar l'exposició de fotografies, veure als exalumnes tant en les fotos com allí buscant-se, i també trobant-se amb antics companys. També em van agradar les xarrades del principi i els diferents tallers que es van fer, encara que jo només vaig assistir a un. Una altra cosa que em va agradar va ser el menjar del mig dia, encara que no crec que això siga rellevant. El que no em va agradar van ser els discursos del final, no perquè estigueren mal fet o no feia falta fer-los, sinó perquè es van fer molt llargs, era ja tard. Al meu pareixer haurien d'haver sigut al principi, ja que el que requerien era atenció.
Va estar molt bé veure que eixe era el meu institut i totes eixes persones havien eixit d'allí, veure com és un institut important i amb coses que la gran majoria no té.
Em va agradar l'exposició de fotografies, veure als exalumnes tant en les fotos com allí buscant-se, i també trobant-se amb antics companys. També em van agradar les xarrades del principi i els diferents tallers que es van fer, encara que jo només vaig assistir a un. Una altra cosa que em va agradar va ser el menjar del mig dia, encara que no crec que això siga rellevant. El que no em va agradar van ser els discursos del final, no perquè estigueren mal fet o no feia falta fer-los, sinó perquè es van fer molt llargs, era ja tard. Al meu pareixer haurien d'haver sigut al principi, ja que el que requerien era atenció.
Va estar molt bé veure que eixe era el meu institut i totes eixes persones havien eixit d'allí, veure com és un institut important i amb coses que la gran majoria no té.
Microrelats
Microrelat: Construcció literària narrativa diferent de la novel·la o el conte. És la denominació més usada per a un conjunt d'obres diverses que la seva principal característica és la brevetat del seu contingut.
Avui en dia els microrelats tenen tanta importància perquè expliquen alguna cosa breument però que impacta, per això és utilitzat en les notícies, per exemple.
Nosaltres practicarem els microrelats amb Paco Tejedo, en classe. Vam fer dos, un de seriós i l'altre humorístic.
Versió seriosa: Una tràgedia a la mar.
Avui en dia els microrelats tenen tanta importància perquè expliquen alguna cosa breument però que impacta, per això és utilitzat en les notícies, per exemple.
Nosaltres practicarem els microrelats amb Paco Tejedo, en classe. Vam fer dos, un de seriós i l'altre humorístic.
Versió seriosa: Una tràgedia a la mar.
L’ofegat va aparèixer dies més tard, unflat, blavós, tumefacte. La seva mare va plorar per ell. I encara així, la gent continua actuant com si tot fóra perfecte.
Versió d’humor: Rodant de por.
Abans de rebre el tir de gràcia dels perseguidors va fugir per la colina fent la croqueta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)